El genuïnisme es un subproducte del catalanisme, el paradigma dominant epistemicament en la controversia valencià / catala. L’analisis d’alguns elements prototipics en diverses obres de divulgadors, lexicolecs, gramatics o filolecs d’est ambit valída, de forma extensa i en pocs dubtes, la meua l’hipotesis. El genuïnisme es una ideologia –perque es conforma com un vore orientat– llingüistica –perque es referix a un camp de debat en la nostra societat– redentora –perque exculpa als censors idiomatics, durant decades, i restituix magicament la competencia als valencianoparlants–.

L’atra cara de la moneda, es l’autoodi, el despreci o l’infravaloracio de lo propi que justificaria la condena d’una part de la llengua valenciana, i, en simultanea compensacio, l’estima o apreci per lo foraster. Este proces sicosocial unitari i doble està en la base de la conducta idiomatica historica dels castellanistes i dels catalanistes.

 Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem defes el valencianistes de tota la vida.